Categoria: Sin categoría

Cuevas de Ayllón és una petita localitat, pedania de Montejo de Tiermes, situada al sud-oest de la província de Sòria. Està assentada sobre una roca sorrenca, a 1046 m d' altitud i al marge esquerre del riu Pere, afluent del Duero.

Ofereix al visitant un atractiu entorn ple de camins rústics en plena natura, en els quals endinsar-se i trobar una gran quantitat de fauna salvatge (cabirols, senglars, guineus, voltors, etc), així com molt diferents tipus d'arbres (alzines, roures, pollancres, àlems, noguers…) i una gran varietat de paisatges.

Al llarg del recorregut del riu es troben restes preromanes com les pintures rupestres del paratge del Clot o un castre situat ja al terme confrontant de Ligos, damunt l' anomenada Cova de la Mora. No en va, a uns 14 quilòmetres s'hagin les restes de la ciutat celtíbera de Termancia.

Esteu convidats i esperem que us agradi i gaudiu de la visita a la nostra petita localitat!

Moltes gràcies a Olga. Per conèixer una mica més d'aquest poble us deixem aquest enllaç de Cuevas de Ayllón.

Passar unes vacances o gaudir d'una escapada combinant luxe i natura és possible a les pinedes de Súria si desitges una experiència estel·lar a l'Hotel**** "El Cel de Muriel".

En una terra on predominen els allotjaments del més pur estil rústic, destaca trobar un establiment de tall modern amb uns estàndards de sostenibilitat molt elevats. Però el que més crida l'atenció és que estem parlant d'un allotjament Starlight, una cosa que el diferencia de la resta de l'oferta de la província de Sòria i de les províncies limítrofes.

DIVENDRES

Check–in i recorregut per l'hotel

La nostra experiència de cap de setmana va començar orientant la brúixola en direcció a Muriel Viejo, petit i acollidor poble de la Comarca de Pinares. Amb una ubicació ideal doncs té a prop infinitat d'atractius turístics, tant naturals com culturals, que fan que 2 dies siguin insuficients per visitar tot el que ens agradaria pel que repetirem estada.

Podeu fer el vostre check-in a partir de les 14 hores, nosaltres arribem a mitja tarda per veure les instal·lacions tranquil·lament de la mà de Raquel, gerent del Cel de Muriel, que ens va acompanyar durant la nostra estada. Hi ha pàrquing subterrani gratuït pel que si sou d'aquelles persones que us agrada tenir el cotxe a resguard aquest és un punt molt a favor a tenir en compte.

Ens va tocar l'habitació Cisne a la planta baixa amb vistes al riu Muriel Vell i un so d'allò més relaxant. Com a detall de benvinguda ens aguardava un plat amb fruites al costat d'un feridor d'aigua que totes les habitacions tenen acompanyat d'un petit assortiment d'infusions i cafè soluble, tot un encert.

Després de deixar l'equipatge i comprovar amb agraïment que l'estada era molt acollidora combinant a més elegància i confort, va començar el nostre tour guiat.

A la recepció ens esperava Lorenzo per retornar-nos la nostra documentació prèviament lliurada a l'entrada. Tenen servei de 8 del matí a 12 de la nit i podreu rebre tota la informació necessària per a la vostra estada: horaris, serveis, què veure a la zona… El tràfec de turistes era latent i ens envaïen les ganes d'intercanviar informació amb ells, però el deixem per a més tard.

La suite "De Muriel al cel" ens esperava just al davant. Té saló i capacitat per a 4 persones, i el llit de 2×2 crida l'atenció immediatament.

Seguim descobrint aquest hotel amb encant que tantes expectatives ha aixecat des de l'inici de la seva construcció i que va obrir les seves portes l'abril del 2022. Té 14 habitacions dobles amb llits de diverses mides: 1,60, 2×2, 2 d'1,05… Com a bon destí consagrat a l'astroturisme cadascuna d'elles té el nom d'una constel·lació i al seu interior ens aguarda una fotogradia nocturna diferent sobre la capçalera del llit que ens mostren llocs propers sota un cel estrellat.

A més, totes les estances tenen vistes a l'exterior, moltes d'elles són terrasses individuals ideals per contemplar les estrelles.

Per la seva banda, els amplis passadissos tenen escrites a les seves parets frases inspiradores de cèlebres autors i de pel·lícules famoses com Gladiator. Després aquest hotel és per sortir d'allà relaxat i motivat per continuar amb el nostre dia a dia.

Ja a l'àtic descobrim una altra de les joies de les seves instal·lacions. Aquesta enorme sala multifuncional. Àmplia, amb sofàs, una gran taula, terrassa i una decoració i il·luminació que la converteixen en un espai ideal per reunir-se, celebrar cursos, fer presentacions….

Nosaltres destaquem el sostre, una genial idea que combina fusta fosca i clara encarregada a una empresa soriana i és que aquest edifici ha comptat en tot el possible amb empreses i recursos de la zona, una cosa que diu molt al seu favor ¡Bé per ells!

Un passeig per Muriel Viejo.

Recórrer els carrers de Muriel és recórrer aquests petits pobles que conserven l'essència d'un passat pròsper i que lluiten per sobreviure a la despoblació. I en aquest poble ho aconsegueixen. Ens acostem fins al bar Muriel i l'ambient convidava a entrar i prendre alguna cosa. Tenen WiFi i un petit dispensari d'aliments molt apanyat. Fugim acollits amb la major de les hospitalitats i tractats com un més, sobretot per Alfredo qui es convertia en un guia excepcional.

Allà els joves es reuneixen a prendre les seves cerveses i les persones de la tercera joventut tenen el campament base instal·lat per fer les seves partides de brisca i guinyol. S'acostaven les 8 del vespre i va començar a bullir l'algaravia. Ens van comentar que destaquen en aquest bar els torreznos i el fregit així que degustem unes cruixents barretes energètiques. El postre va anar a càrrec de les dones del poble, allà sempre hi ha alguna cosa a celebrar, aquell dia un aniversari, així que no van faltar uns rics rosquillos als quals vam ser convidats. Gràcies!

Abans de la nostra incursió a la taverna visitem la il·luminació de Nostra Senyora de l'Assumpció, patrona de la vila, que data del segle XVII i recorrem el paratge de Sant Roc amb la seva ermita homònima i una font d'allò més original dins l'arbre.

Allà també hi ha un petit observatori condicionat, es nota que estem en una Destinació Turística Starlight on les qualitats per admirar la cúpula celeste són òptimes i només reconegudes després d'uns rigorosos controls. Tampoc podem deixar sense esmentar el coquet safareig que hi ha al costat de la carretera i les seves fonts de rica aigua.

La curta llum del dia no ens va permetre anar fins a l'Abedular, però ja havíem estat per allà a la primavera descobrint la màgia d'aquell bosc, per la qual cosa tornem a l'hotel per sopar.

Sopar amb estrelles.

El Cel de Muriel té restaurant independent, és a dir, podeu dinar o sopar-hi, però sempre amb prèvia reserva. Nosaltres durant la nostra estada mengem i soparem de picoteig, però també hi ha carta i menú que va canviant amb la temporada. Ni què dir té que la majoria dels productes són dels pobles del voltant. Aquella nit demanem unes croquetes de sabors molt variats, una amanida de la casa i ous trencats amb pernil.

Abans de retirar-nos als nostres aposentos, en una volta pels voltants de l'edifici veient la seva bonica il·luminació, comprovem que el cel s'havia enlairat pel que aprofitem per acudir al jardí i observar les estrelles amb l'espectacular telescopi propietat de l'establiment. Aquest pot ser utilitzat prèvia demanda i amb l' orientació d' un professional, nosaltres, inexperts en la matèria gaudim com a infants. Si esteu atents a les seves xarxes socials anuncien esdeveniments d'astroturisme que encara poden millorar més si cap aquesta gran experiència.

DISSABTE

Comencem el matí amb una relaxant dutxa que ens va posar a punt per sortir de l'habitació i començar els plans del dia. Hem de dir que la coneguda marca de cremes i sabons escollida per l'establiment per als banys és de les nostres favorites.

L'esmorzar era a la cafeteria menjador de l'hotel. Àmplia, amb uns magnífics finestrals i un mobiliari i decoració d'allò més original. L' horari és de 8.30 a 10.30 i és de tipus bufet. A la barra ens esperava fruita, cereals, fruits secs, coneguda brioixeria soriana, sucs, diverses varietats de llet (sense lactosa, soja, civada…) torrades, tomàquet triturat, embotit, cafè, cacau… En fi, tot el necessari per agafar força per a un dia ple de natura i patrimoni per descobrir.

Recorregut pel Canó del Riu Lobos.

La sort de la Comarca de Pinares és que té 2 Parcs Naturals: el de la Llacuna Negra i els Circs Glaciares d'Urbió i el del Canó del Riu Lobos. Per ser una cosa més propera al nostre emplaçament ens decantem pel segon.

Hi ha diverses formes de recórrer el canó, des del seu començament a la zona burgalesa són uns 25 km, des del Pont dels 7 Ulls són 8 km fins a l'ermita de Sant Bartolo i després hi ha l'opció de començar-lo des de l'altre vessant, el de la zona d'Ucero que va ser la nostra elecció. Depenent del que us apeteixi caminar són diversos els aparcaments en els quals es pot deixar el cotxe, però primer, una parada al Mirador de la Galiana amb unes vistes espectaculars.

Com dèiem, es pot deixar el cotxe en diferents llocs. Hi ha el Pàrquing Engómez a 3,3 km de l'ermita, que era la nostra meta i la de la majoria de la gent. Després hi ha el pàrquing de Cova Freda a 2,3 km i per últim el de Valdecea a només 1 km. En els mesos de més afluència l'accés està regulat i cal pagar 4 euros per turisme si es vol accedir als 2 últims. Com que teníem tot el matí aparquem en el primer i caminem per la Senda del Riu.

Arribem a l'ermita templerària de Sant Bartolo, lloc de pelegrinatge per als amants de l'esotèric que juntament amb la Cova Gran són font de llegendes de cavallers, tresors i místiques energies.

Completem la visita pujant al Balconet del Diable i posem rumb al cotxe per anar menjar una rica carn a la brasa en un dels restaurants de la zona.

Despús ens esperava la Vila Episcopal del Burgo de Osma.

Tarda al Burgo de Osma

A menys de 20 km del Canó del Riu Lobos hi ha aquest poble que és un conjut de patrimoni que no es pot deixar de visitar. La tarda se'ns va passar rapidament. El primer que vam fer va ser visitar les ruïnes de la ciutat romana d'Uxama i divisar El Burgo i Osma des de l'atalaia musulmana.

Seguidament deixem els nostres cotxes a la carretera de sortida cap a la Rasa i pugem fins al castell d'Osma, cal pujar caminant però amb la seva recent consolidació, les passarel·les i els panells informatius, mereix la pena arribar fins allà.

La tarda passava i no volíem deixar-nos sense veure la Catedral de l'Assumpció amb els seus origens romànics i la seva robusta torre barroca. Com que les tardes tardorenques gaudeixen de menys hores de llum el nostre passeig va acabar pel Carrer Major fins a arribar a la Plaça Major.

Tornem sobre els nostres passos per recórrer de nou les seves porxades i seguir respirant aquest aire medieval. Posteriorment vam decidir fer un berenar a base de torreznos i alguna tapa més que finalment es va convertir en el nostre sopar.

De tornada a l'hotel el cos ens demanava descans, vam estar una estona de tertúlia en la recepeció amb un grup de dones valencianes que estaven passant les seues vacances allí. Es respirava un aire familiar, no és d'estranyar que la gent repeteixi la seva estada passats uns mesos ja que és molt fàcil trobar-se com a casa. Abans d'anar-nos demanem uns prismàtics professionals a la recepció per poder tenir un altre moment Starlight des de la nostra habitació. Grans i molt potents, ja ens havien comentat que els hostes poden demanar-los per veure les estrelles des de les seves terrasses.

DIUMENGE

El matí va començar com el dia anterior, amb un potent esmorzar del seu bufet a base de torrades amb pernil, tomàquet i oli, suc, cafè, nous i fruita per agafar energia per al dia que teníem al davant.

Tot i que ens tocava fer el check-out en poques hores, teníem plans per descobrir els encants més immediats de Muriel Viejo i voltants. Després d'una estona de xerrada amb els nostres veïns d'habitació, deixem les maletes al cotxe. Però no ens acomiadem de l'hotel i les seves gents doncs pensàvem tornar a menjar.

Pic de Sant Vicenç i Mirador de Peñota

Si alguna cosa té la vila murielenca és un bonic entorn boscós i muntanyós. El poble es troba als peus d'un imponent mont amb una gran bandera d'Espanya i una torre de telefonia al cim. L'anomenen Pic de Sant Vicenç i pensem pujar fins allà. El camí d'ascens començava un parell de carrers més amunt i cal estar en forma. Triguem a pujar una mitja hora a pas tranquil, la distància és d'uns 2,5 km.

Cal anar per camí forestal no apte per a qualsevol cotxe ja que estava ple de sots i pedres soltes. Tanmateix, les boniques vistes que de les que vam gaudir a mesura que ascendim ens servien d'impuls per seguir caminant. En arribar al capdamunt la panoràmica era espectacular amb el poble als nostres peus i la zona de Pinares i Urbió a la dreta.

La nostra segueixent meta del matí era el Mirador de Peñota. Hauríem de desfer el camí i un cop a baix prendre la pista a la nostra esquerra amb una prolongada costa amunt. És molt fàcil arribar i davant del dubte Google Maps ens fica una mà. Hi ha al cim una torre de vigilància d'incendis i un refugi. I és que els seus 1.230 metres d'altitud la converteixen en el lloc idoni per vigilar els monts sorians i de les províncies limítrofes. Tal és la visibilitat, que en els dies clars es pot veure el castell de Gormaz o la torre de la catedral del Burgo de Osma. Després d'una llarga estona otejant l'horitzó vam emprendre els 3,5 km que hi havia de tornada al poble.

Dinar de comiat

El nostre cap de setmana al Cel de Muriel toca a la seva fi i ho fem amb un àpat al jardí envoltats de natura. Sempre posen un entrant de cortesia, aquell dia una rica crema de calabací de l'horta. Per a la resta ens deixem aconsellar pel nostre cambrer Nil.

Així doncs degustem una taula d'embotits (sorians, per suposat), llagostins, cloïsses amb un deliciós amaniment i secret sobre base de patates fregides. De postres compartim un rulo de formatge Idiazábal amb codony, coulant de xocolata i gelat de canyella. La nota curiosa la van posar les infusions, tenen 12 varietats diferents des dels sabors clàssics als més originals.

Us deixem aquí la carta que tenen, tot i que varia molt amenut hi ha plats permanents i podeu fer-vos una idea dels preus:

Passeig pel Monument Natural de la Fuentona

Hi ha al costat del veí poble de Muriel de la Fuente un manatial amb forma d'embut que dóna lloc un llac d'allò més misteriós. És on neix el riu Abió i és conegut com la Fuentona. És el lloc ideal per acabar la nostra escapada. Des del pàrquing de l'hotel fins allà hi ha uns 13 km. La part final és un camí de terra però vàlid per a tots els vehicles. Al costat d'un refugi, arribem al final del camí on hi ha l'aparcament. En època d' estiu i vacances cal pagar 4 euros. A partir d'aquí és un passeig de 800 metres accessible per a tots els públics. Els colors cristal·lins de les aigües que ens acompanyen contracten amb la foscor de la part més profunda de la Fuentona.

*Política Eco Friendly del Cel de Muriel

No volem acabar sense destacar un aspecte molt important del coquet i acollidor hotel restaurant en el qual hem passat uns agradables dies. El Cel de Muriel és un establiment compromès amb l'entorn, el respecte a la natura i el futur del planeta.

Produeixen la seva energia per a climatització mitjançant aerotèrmia, una font renovable. Tenen un sistema de renovació d'aire que permet recuperar més del 95% de la calor interior el que suposa un gran estalvi. A més, fan servir aigua dels brolladors que es troben sota les seves instal·lacions i les retornen al medi un cop depurades.

D' altra banda, prima el consum de productes de km 0, és a dir, dels agricultors, ramaders i negocis de les proximitats contribuint a reduir les emissions de diòxid de carboni i impulsant l' economia de la zona. Per conèixer més sobre aquest camp pots mirar aquí.

Un hotel amb molt moviment!

A més d'un lloc on relaxar-se i desconnectar per connectar amb un mateix i amb la natura, l'establiment té com a objectiu posar al mapa la Comarca de Pinares i totes les possibilitats que aquesta ofereix. Així el client podrà contractar serveis d'empreses de turisme d'aventura (vies ferrates, espeleologia, parcs de cordes…), fer retirs espirituals i tallers de creixement personal, banys de bosc, descobrir el ric patrimoni cultural i, com no, gaudir d'un dels millors cels d'Espanya.

Per si fos poc, El Cel de Muriel té previst continuar creixent. En un futur s'instal·larà un gimnàs de tipus obert. També es condicionarà un espai chill out i se seguiran condicionant les parts de la seva terrassa i jardí per exprimir-les al màxim. Hi ha molts més plans que a poc a poc aniran desvetllant, les coses de palau…

Agraïments a El cel de Muriel

La nostra estada en aquest allotjament Starlight no hagués estat tan estel·lar, i mai millor dit, sense l'acompanyament de Raquel i la calorosa acollida de tot el personal que hi treballa formant un equip. Des de Lorenzo a la recepció a Nil al restaurant, sense deixar enrere les superxiques de la neteja que ho tenen tot perfecte les 24 hores del dia. Gràcies per últim per l'hospitalitat de totes les gents del poble i la seva calorosa acollida, en especial Alfredo i Sandra. Tornarem aviat a El cel de Muriel.

Fins aviat El Cel de Muriel!

Nova experiència, nou blog!

En aquesta ocasió volem compartir amb vosaltres la gran experiència en canoes sobre el Duero, un dia increïble que passem en DueroNatura Vildé, un centre d'oci a les proximitats del poble de Vildé (al costat del riu Duero). En ell que vam poder fer dues rutes navegant sobre el riu amb canoes, pesquem truites al laguito de la finca, vàrem fer una barbacoa i curiosegem la seva petita granja amb varietat d'animalets peculiars.

Recomanem que durant l'estiu reserveu amb antelació ja que és una de les activitats top de l'època ¡Sed previsores! Reserves

Avançem que en aquest dia hi ha dos grans protagonistes, les activitats de DueroNatura i l'increïble Castell de Gormaz.

ARRIBADA

Tenim moltes ganes d'aprofitar el dia, i ara que abunda el bon temps i els vescomtes són tardans hem decidit sortir de casa sobre les 9.30 ja que hem quedat a les 10 al Burgo de Osma per comprar algunes cosetes que ens caldran per a la barbacoa que farem per menjar.

L'empresa ens ha comunicat que ells ens proporcionen la llenya i el parament. Hem contractat l'activitat de pesca pel que tenim una truita per comensal. Només queden per comprar el pa, begudes, els tentempiés i postres.

Per cert, si aneu amb temps de sobra tat una volta pel nucli antic del Burgo de Osma i puja al Castell d'Osma, una maravilla ambdues coses.

A les 10:30 hem quedat amb María i Jaime, dos dels menuts del centre. Ens estan esperant allà per mostrar-nos una mica la finca i donar-nos unes nocions prèvies abans d'embarcar-nos en l'aventura canoa.

RIU AVALL A CANOA

Armilla i pales en mà ens dirigim a l'embarcador. Per poder mostrar-vos aquesta increïble activitat en la qual travessarem un bonic canon ple de voltors, goles i altres aus ens portem uns pots estancs (floten) que ens proporciona l'empresa per guardar els mobilitzaments i claus per evitar que es mogin mentre remem o bromegem amb mullar-nos. Com a recomanació, portar-vos alguna ampolla d'aigua, el sol és molt traïdor i estareu unes 2h navegant.

Després dels primers minuts de confusió (mai havíem rematat) li agafem el tranquil i comencem la ruta fàcil que és riu avall. Com a 1,5km el riu s'interromp per una presa així que l'aigua és molt mansa i és molt fàcil navegar. Aquest tram del riu és ideal si és la primera vegada que muntes o si véns amb nens.

Possiblement no es tardi tant com 2h a recórrer-lo si et dediques a remar tota l'estona, però el canó és tan bonic que segur que us distreu molt amb les aus i les fotos. Ah! i és obligatori el minut zen en què ningú parla més que la natura.

Però el moment més increïble se l'emporta l'hermosíssim Castell de Gormaz. Un cop finalitzat el canó les vistes guanyen amplitud i de sobte ens apareix aquesta impressionant construcció a l'horitzó sud. Anoiencats de veure'l per primera vegada des de la meitat del riu Duero només ens queda barallar-nos amb el corrent a la recerca de la fotassa. Molt divertit intentar quadrar la canoa fotografiada amb l'executora de la foto, jajaja.

Finalment arribem fins a les boies vermelles que ens indiquen el final del trajecte i tornem per a la finca riu amunt on ja ens estan esperant amb les canyes de pescar.

MENJAREM? MOMENT PESCA

Doncs aquí també ens han pilat bastant novaiorquesos… jajaja. Ens ensenyen a posar l'esquer i ens anem rumb al llacet amb l'esperança de poder provar aquestes riques truites de les quals tant ens han parlat.

Una estona molt agradable a l'ombra dels pollancres escoltant el fluir de l'aigua i veient nedar els peixets.

Per fortuna, un de l'equip està de sort i ens aconsegueix les viandes que assajarem a la graella mentre muntem la taula i observem els galls dindi, cabres, conills, gallines i pollets que donen tanta alegria al recinte.

Informació sobre: les barbacoes i la pesca

RIU AMUNT A CANOA

Ens ha agradat tant la ruta d'aquest matí que no podíem anar-nos sense recórrer l'altra banda de la llera, ens han promès altres increïbles vistes al castell de Gormaz des de l'altra banda (el riu fa just un meandre que envolta el castell).

Aquest tram requereix d'una mica més d'esforç ja que només començar hi ha un petit ràpid que has d'agafar amb carrereta perquè no et porti per enrere el corrent. Alguns van passar amb més facilitat que d'altres, però si ets persistent ho aconsegueixes (i si no sempre quedarà baixar de la canoa ja que l'aigua cobreix només fins als genolls en aquest tros, passar i tornar a pujar).

Quan acabem d'envoltar el meandre aquí ens estava esperant la imponent fortalesa califal amb l'impressionant doble arc de ferradura i acompanyat de l'ermita romànica de Sant Miquel. Arribats a aquest punt no sabíem si tornar o arribar al final de la ruta fins al pont romà.

La curiositat ens pot i… Tachán!

Està començant a vessar i morim per veure un d'aquests increïbles vespres des del castell de Gormaz pel que fem una volta ràpida riu avall sense deterner-nos.

RUMB A UN VESPRE INOBLIDABLE

Per tots els sorians són coneguts els impressionants vespres des de la gran fortalesa califal de Gormaz. És un moment màgic, difícil de descriure. Pugem al passeig de ronda i els merlets de la part de l'alcàsser on les vistes sobre l'altiplà ens deixen atònits i ens fan sentir els "Senyors del Duero". A nosaltres ens encanta veure el vespre des de la zona nord per observar com el sol enrojola la llarga i dentada muralla.

Arriba l'últim raig de sol i per uns minuts el cel es manté enrojolat. Ens resistim a anar-nos-en però… una gran "brisa" ens avisa que ja és el moment de marxar.

Esperem que hi haja gaudit agafant idees de la nostra experiència i a continuació us deixem alguns tips més de la zona perquè podeu organitzar el vostre viatge millor si teniu pensat quedar-vos per aquests lars.

Moltíssimes gràcies a Maria, Jaime Percy i Isabel per muntar aquest gran paraiso a la vora del riu Duero, segur que repetim

TIPS

Castillo de Gormaz: fortaleza más grande de Europa

San Esteban de Gormaz

Bosque mágico Fuente del Pino

Cañón del Río Lobos

Pantano de Vildé

Ens veiem en terres sorianes!

Valdelagua del Cerro és una petita localitat soriana, a 55 km aprox. de la capital, situada a la comarca del Moncayo.

Història

És una població d' origen incert, lligat al desenvolupament de la ramaderia lanar a la Castella de la Baixa Edat Mitjana i possible punt militar.

Valdelagua del Cerro presumeix d'una posició estratègica al capdamunt d'un preciós turó. Aquesta posició la fa summament bella i privilegiada, ja que des del poble la vista és inigualable i digna de qualsevol visitant a la recerca de bellesa.

Com la resta de l'Espanya despoblada, manca de serveis, però els veïns estables com els ocasionals s'esforcen a mantenir les millors condicions d'habitabilitat i convivència fomentant un turisme que valora i gaudeix amb la natura, la tranquil·litat, la bellesa del senzill i, alhora, immens.

Actualment compta amb 12 habitants, tot i que els caps de setmana solen ser més i en època estival pot fins i tot arribar a més de 300.

Un dels aspectes més característics del poble és la construcció de les seves cases, les parets de les quals estan construïdes amb les pedres del voltant. Aquesta circumstància i l'habilitat dels "pareters" fan que els seus murs siguin de perfecta verticalitat, fermesa i alineació. Llàstima que sigui una manera constructiu cridada a desaparèixer.

Fauna i flora

El clima està condicionat per la seva altitud. Res més ni res menys, que 1.095 m. sobre el nivell del mar.

Pel que fa a la flora predominen els boscos de carrasca i algunes rouredes centenàries dignes de veure i fotografiar.

Pel que fa a la fauna major, abunden els cabirols i també s' observen freqüentment cérvols i senglars. La fauna menor és més variada, podem apreciar menges, tops, llangardaixos, guineus, teixidors…

Les aus són molt diverses, cadernets, abellerols, culiblancs, miracles, guatlles, així com multitud de rapinyaires.

La ramaderia ovina està lligada a l' origen de la població, les nombroses corralisses de la qual, avui ruïnoses, deixen constància de la riquesa ramadera del lloc, complementada amb l' explotació agrícola cerealista i alguns llegums.

Avui…

Igual en altres molts llocs de Castella, la seva població, en gran mesura, va emigrar a mitjans del segle XX, si bé, en els últims anys, s' ha convertit en un lloc de descans i vacances, especialment a l' estiu.

Les seues festes patronals se celebren en honor de Santa Maria Magdalena, durant la tercera setmana d'agost, realitzant-se gran quantitat d'activitats el protagonista de les quals és el seu gran esperit festiu.

A destacar també que, durant la resta de l'any es realitzen un considerable nombre d'activitats que fan que el poble estigui animat gairebé tot l'any. Mereix especial atenció en aquest apartat el Cross de Valdelagua del Cerro.

Què veure a Valdelagua?

Tal com hem dit, el paisatge és inigualable, però a més d'això, recorrent el poble ens trobem amb l'església parroquial de Santa Maria Magdalena, construïda a l'abric d'un important desenvolupament econòmic i social de la vella Castella en els començaments del Renaixement. En el seu interior destaca el retaule major, presidit per una talla de la Magdalena, d'estil romanista. Criden també l'atenció els grans llenços de Sant Pere i Sant Pau. Un dels llenços del banc representa l'adoració dels Mags i està pintat imitant les teles de Georges de la Tour. També podem admirar altres quatre retaules del segle XVIII.

A la part baixa del poble trobem "L'ermita dels Sants". Datada al segle XVIII, també coneguda com l'ermita de Sant Roc i Sant Sebastià. D'aspecte senzill, però amb un interessant retaule en què sobresurten les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià. Van ser realitzades per un escultor de grans dots artístics, deixant a la vista l'estil barroc en la seva màxima esplendor.

Actualment l'ermita està d'actualitat, ja que s'hi ubicarà una fàbrica de cervesa artesanal, elaborada 100% amb producte del municipi.

Pel que fa a infraestructures pensades per als visitants, hi ha un aparcament d'autocaravanes,. Té tot el necessari com aigua, accés a l' energia elèctrica per a recàrrega, buidatge d' aigües grises, repostatge elèctric, parc infantil i barbacoa.

Una vegada allí, el visitant podrà gaudir de diferents passejos indicats, com "a l'Alt de la Bandera'', "al Riu Alhama", a "la Font de la Casa", passejos habituals entre els llocs, en els quals podran gaudir de les seues vistes, flora i fauna.

I per acabar la jornada, podrem recuperar forces i reconfortar-nos en la seva taverna, lloc de trobada i relació social, on no faltarà una cordial benvinguda i podrem aprofitar per realitzar alguna compra de productes bàsics o locals, com la seva mel.

Moltes gràcies a Agueda Maiza per descriure'ns el seu poble!

Una de les nostres millors experiències gastronòmiques dels últims anys l'acabem de viure provant manjars de déus a l'Hotel Rural Los Villares. No coneixeu aquest establiment? Per a nosaltres és un descobriment recent, però hem de dir que la seva fama cada vegada més estesa el precedeix. No és d'estranyar que la seva agenda estigui molt apretada…

Per a tots aquells que no sabíeu de la seva existència us comentem breument que és a la localitat de Los Villares de Soria a només 20 km de la capital, cosa que el fa més atractiu encara. Es tracta d'un petit i bonic poble ubicat en un entorn amb molt d'encant i una variada oferta turística que més tard us contarem perquè us animeu a visitar la zona.

Però passem directament al que més interès està despertant ara mateix en la ment impacient del lector.

EL MENJAR.

Aquesta vegada hem gaudit del Menú Degustació de la Tòfona compost per:
– 7 entrants
– 1 primer (a triar)
– 1 segon (a triar)
– Sorgit de postres variades

I com que una imatge val més que mil paraules aquí van els entrants, precedits per una
mantega de tòfona amb pa torrat cortesia de la casa.

– Cubata de Barceló-Cola amb foie i Peta Zeta de llima.
– Cupcakes de pinyons, castanyes i tòfona.
– Bombó de foie, tòfona i ametlla.
– Croquetes de Roquefort, passes, pinyons i espinacs i croquetes de perdiu, castanyes i bolets.
– Canutillo de patata amb brandada de bacallà trufada.
– Gofre d'algues amb guacamole, anguila fumada, mahonesa de cítrics, tomàquet i oves de salmó (fora de menú)
– Niu cruixent de pasta kataifi farcit de brandada de bacallà i algues.
– Níscols escabetxats amb cava (fora de menú)
– Caneló de cotxinilla confitada i mango amb beixamel trufada, làmines de castanya i tòfona.

Entre les diverses opcions de primers plats nosaltres elegim crema de castanyes, gazpacho de maduixes i llenties amb nècores i xocolata.

Ens van acompanyar de segon cotxinillo fregit, atú encebada, bacalao amb cocotxes i perdiu i llengua escabetxades.

Finalment el toc dolç el posa l' assortiment de postres compost per llet fregida, tarta de formatge i iogurt amb base de pa fregit i festuc espolsada amb pols de vi i quallada casolana amb sirope de mànec. A més, ens van obsequiar amb una contudent ració de riquíssima tarta de formatge tradicional i unes originals natilles de calabací lleugeres i delicioses.

No obstant ens van quedar per provar sabres plats com la crema de bacallà, poques, carrileres en salsa, pollastre al cava… Ja que l'oferta del menú varia setmanalment i t'oferiran noves viandes que segurament no esperaves trobar.

Si us estàs preguntant el seu preu, és de 38€ sense incloure celler. En aquest aspecte hi ha una variada carta, nosaltres ens quedem amb un vi negre de la província, per suposat. D'altra banda, la data fins a la qual es podrà gaudir d'aquest aconseguidíssim menú que Lourdes prepara amb les seves celestials mans és el 15 de març aproximadament.

El que més ens ha agradat de l'Hotel Rural Los Villares és que és un establiment viu i dinàmic que no s'acomoda en la mediocritat d'oferir als comensals sempre la mateixa carta de "sota, cavall i rei". Com diem, els seus menús varien amb freqüència adaptant-se als productes de temporada i donant especial protagonisme als ingredients de proximitat. No es queden fora de les Jornades Micològiques, el concurs de la tapa de les quals ja han guanyat i es mantenen actius dins dels diferents esdeveniments gastronòmics que tenen lloc a la província com per exemple la Fira de la Tòfona d'Abellar on van participar amb els seus canutillos de patata, bacallà, castanya i tòfona.

A més, entre setmana també ofereixen menú diar i els dijous és dia de cuit, que gaudeix de gran acollida entre la clientela.

Per què venir a Los Villares de Soria?

Els Villares de Súria és el lloc ideal per establir el teu campament base i conèixer tot el que t'espera a l'entorn. Aquest petit poble ofereix només arribar una imatge d'amplitud i tranquil·litat. Ubicat en un pla, les seves cases d' 1 i 2 plantes conserven l' estètica de tradicional de la zona i els llocs d' esbarjo i esbarjo tenen especial protagonisme.

Des d'aquí pots acostar-te fins a Súria capital per conèixer la ciutat i els seus llocs més famosos ja que es triga uns 20 minuts a arribar. A més els pobles alacantins que travessa la carretera per a anar fins allí com Renieblas i Almajano són igual de pintorescos amb la pedra com a principal protagonista dels seus carrers pel que també mereixen ser recorreguts.

També podràs descobrir altres nuclis pròxims com:
Castilfrío de la Sierra (10 km)
Aldealseñor (6 km)
Reserva Natural de Garagueta amb els seus famosos grèvols (18 km)
Ruta de les Icnitas (20 km)
Oncala (20 km)

*Agraïments: Gràcies a Lourdes i Pablo per la seva invitació i dedicació i a Noe pel seu tracte i atenció, prometem tornar.

Informació d' interès:

Web: www.losvillaresdesoria.com/

Telèfon: 975251255

Instagram: @losvillareshotelrural

Facebook: www.facebook.com/losvillares.hotelrural/

Twitter: www.twitter.com/ctrlosvillares

En aquesta ocasió us vam presentar una variada llista de boscos sorians curiosos que visitar. Són moltes més les pinedes, fagedes i masses boscoses les que ens envolten i mereixen ser nomenats. De moment comencem amb aquests 9 :

Bosc Màgic de Sant Leonardo de Yagüe.

Posarem rumb cap a l'esmentada localitat de San Leonardo de Yagüe, en concret fins a la Font del Pi. La peculiaritat que es dona en la nostra primera recomanació és que aquest entorn s'està habitat per fantàstiques criatures. Cada dia és més freqüentat per nens i grans a la recerca de fades, gnoms, duendes… Hi ha un detallat cens perquè podeu buscar totes les sorpreses que hi us agafa.

Sabinar de Calatañazor.

Es tracta d' una reserva natural situada al terme municipal de Calatañazor, al paratge conegut com a Devesa del Carrillo. Està ubicat a escassa distància del Monument Natural de la Fuentona. Algunes savines superen els 15 metres d'alçada i els 3m de diàmetre. Estem davant del sabinar més dens de tot Europa. Això és degut a les característiques del sòl i a l' ús que es dóna a aquest espai natural, essent lloc de pastura per al bestiar. Tenim exemplars que superen els 400 anys d'antiguitat. Potser dels boscos sorians més apreciat a nivell biològic per la seva singularitat.

Faig del Forn

Aquest estupend fageda es troba al terme de Covaleda. Es pot arribar fins a ell en cotxe, no obstant us recomanem abandonar el vehicle abans i gaudir de la natura que és el que segur véns buscant. Des de Bocalprado tens uns 4,5km fins a arribar a una bifurcacíon, una et porta cap amunt, a l'Urbió i l'altra baixa fins al riu del Forn on dona començament aquesta maravella de paratge, una altra maravella més dels boscos sorians.

Acebal de Garagüeta

El recer més gran d'Europa!
Amb més de 400 hectàrees per gaudir, el Acebal de Garagüeta és un autentic luxe per passar un bon dia envoltat de natura.

Es creu que l' origen del grèvol de Garagüeta és natural, procedint de la degradació dels boscos de roure i faig, en els quals apareixia el grèvol com a vegetació acompanyant. D' aquests boscos existeixen taques relativament extenses a prop del recer.

Ha estat declarat Reserva Natural. El cebo és una espècie protegida, (Decret 341/1991, de 28 de novembre sobre la protecció del cebo al territori de la Comunitat de Castella i Lleó). Per tant no es pot tallar ni agafar rams. Només es permet la realització de podes controlades amb el permís i supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó.

Bosc de la Llacuna Negra.

Per gaudir al màxim d'aquest lloc us suggerim que en la vostra ascensió a la llacuna deixeu el cotxe al Pas de la Serrà. Són 2 quilòmetres d'agradable passeig per aquesta vall glaçada. Es pot pujar caminant per la carretera, però l'encant rau a fer-ho pel sender que discorre paral·lel a ella. Es tracta de barrejar-se amb la vegetació, les branques, travessar el rierol i jugar a trobar pins amb formes impossibles.

Pineda de Duruelo de la Sierra.

És en el nostre camí fins al paratge durolenc de Castroviejo on criden la nostra atenció aquests pins. Alts, esvelts, perfectament rectes. La variació de colors als seus troncs, bruns per baix i daurats de la meitat cap amunt fa que parem per fotografiar-los. Així que estad atents abans d'arribar a les formacions rocoses protagonistes de la zona.

Alzinar de Valderromán.

En aquesta ocasió ens anem cap al sud de la província. Aquí trobem una altra germana massa d'alzines o carrasques. El major atractiu el tenim en un exemplar de dimensions enormes. No és l'únic de gran mida, però aquest en concret té un diàmetre de tronc de més de 5 metres. Amb uns 17 metres d'alçada i més de 800 anys de vida, va arribar a projectar més de 300 m² d'ombra. Lamentablement, una nevada va trencar una de les seves grans branques l'any passat. Tot i així, el viatge mereix la pena.

Faig del Royo.

Per posar un toc de color diferent al nostre article, no podia faltar una faig. Ens anem fins a la Comarca de la Vall, fins al municipi del Royo. Tot i que és espectacular durant tot l'any, nosaltres decidim visitar-lo a la tardor. Els tons ocres de les seves fulles caduques posen un colofó daurat a la nostra llista de boscos a visitar.

Faigs i pinedes del Moncayo

Al terme municipal d' Àgreda es troba dues de les dues fages més boscoses i frondoses del Moncayo, amb faigs de gran longevitat i alçada. Tots dos són dignes de conèixer i recórrer. Aquestes Faedes són:

• Fageda de les Canalejas.
• Faeda de la Hoyada.

La faula de la Hoyada portava molt de temps intransitable, però s'ha reobert una antiga via, que arribava fins als Neveros del Moncayo. Aquesta antiga ruta s'ha recuperat i se li va inaugurar l'1 de maig de 2018 amb el nom de: "La Senda dels Nevers de la Hoyada del Moncayo",

Gràcies per llegir-nos i esperem que us agradés endinsats pels boscos sorians! No us oblideu de compartir i deixar-nos un comentari ☺

És una veritable joia a tan sols 5km de Súria i que passa desapercebuda pel seu desconeixement, però la veritat és que és molt fàcil arribar-hi i l'espectacle està assegurat si les visites en època de pluges, parlem de la tova de Fuentetoba.

Abans que et portis una possible decepció, comentar-te que no és una cascada que porti aigua tot l'any però des de mitjans de tardor i fins a la primavera és més que probable que la trobis així de bonica.

Aquesta germana cascada es troba la nova zona residencial del poble de Fuentetoba, als peus del famós Pic Fronts que als sorians ens indica la rodalia a la capital. Google Maps el tendeix ben marcat pel que et recomanem que et guiïs amb el per arribar. hi ha molta zona d'aparcament i només cal caminar uns 50 metres.

Investiga una mica l'entorn abans d'arribar-hi ja que hi ha raconets com aquest en què poder confirmar el cristal·lina que és l'aigua.

Una maravella visitar-lo a la tardor, l'estampa és d'allò més espectacular. Sembla un lloc màgic esperant la teva visita amb la millor de les seves gales.

Gaudeix de la natura, és el millor regal de la vida. Alegra la vista, relaxa la ment, millora la respiració i el més important, uneix les famílies i amics.

Si vols descobrir més cascades de la província et deixem aquest enllaç:

Cascades de Súria

Aquesta vegada vam proposar-vos un petit destí, però carregat de patrimoni i història. Vam visitar la bonica vila de Caracena. Un humil pueblecito del sud de la província amb nombroses coses per descobrir.

El poble de Caracena

Està situat a poc més de 40 quilòmetres de l'emplaçament del nostre càmping. Caracena ja va ser una zona poblada des de la Prehistòria. Va servir com a base per a posteriors assentaments celtíbers, romans i musulmans. A la nostra arribada ens sorprendrà l'intens aroma medieval que recull el lloc.I és que l'empedrat dels seus carrers i el seu magnífic rotllo barroc de justícia cridarà la nostra atenció.

En aquesta mateixa plaça, també trobarem una peculiar casa fortificada molt ben conservada que va ser la presó segles enrere. Si pugem una petita costa, trobarem la bonica església romànica de Sant Pere de la primera meitat del segle XII.

______________________

____________________

La galeria porticada de set arcs és un exponent més de la tendència de la zona a construir en l' antiguitat aquest tipus d' arquitectura molt pròpia de la meitat sud de Súria sobretot, com també podem comprovar en nombrosos pobles de la zona dels quals el referent més conegut és Sant Esteve de Gormaz.

El castell

Però no ens aturem, just davant d'aquest edifici veurem que parteix un camí de terra més aviat apte per a vehicles tot terreny, que ens portarà fins al seu majestuós castell situat al fil d'un imponent canó llaurat pel riu que porta el mateix nom que la localitat.

Aquest imponent baluard que compta amb un doble recinte de maçoneria i nombrosos cubells, amb fossat artificial, un accés en ziga-zaga per dificultar l'accés a l'enemic i amb una torre de l'homenatge rectangular, va ser un enclavament molt important durant la Reconquesta i les posteriors batalles dins del regne de Castella.

Un cop recorreguts tots els recovecs de la fortalesa, podreu completar el vostre recorregut pel municipi, descobrint una altra església romànica que és la de Santa Maria, el Pont Cantos i les restes de la muralla que encara avui dia envolten la població. També us deixem algunes idees per visitar a l'entorn com el Castell de Gormaz.

Us deixem més informació aquí.
Gràcies per llegir-vos i si us ha agradat no us oblideu de compartir!

Vam viure una experiència un càmping a Sòria, ens vam trobar al Càmping Rio Lobos. La millor manera de recomanar-vos una experiència per Súria és viure-la prèviament per ajudar-vos a fer una millor composició de la ruta atenent horaris i temps realistes a dedicar a cada lloc.

Tenim la sort de conèixer força la zona de tota la vida per la rodalia del nostre poble a aquest emplaçament.

Ens vam proposar dedicar un cap de fi a un turisme més de natura i relaxació.

Hi ha alguna cosa més relaxant i espectacular que el Canó del Riu Lobos?

Elegit el nostre destí i fugint de l'urbs, ens decantem per un càmping. Ideal per agafar el cotxe el menys possible és el "Càmping Canó del Riu Lobos" allà tenim disponible mountainbikes de lloguer que ens facilitaran les nostres rutes pensades.

Arribant al càmping Rio Lobos

És divendres, 17:00h quan portem a l'allotjament. Juliol, director del càmping, ens rep per fer el checking i aconsellen les diferents excursions possibles i que no ens hem de perdre ajudant-se d'uns fullets amb moltes destinacions.

Ens hem decantat per 4 d'elles de les quals 3 no requereixen vehicle i efectuarem al llarg del cap de setmana.

Mentre arriben la resta d'amics, Julio ens acompanya a les nostres estades. Serem 8, hem triat un bungalou per a 6 i una caseta nòrdica per a una parella que necessita alguna cosa més de tranquil·litat.

Com a recomanació, si us vau quedar diversos dies, el bungalou és més còmode per a 4 persones ja que 2 de les places ocupen el lloc al saló amb un sofà convertible (còmode però que caldria recollir tots els dies).

Per fer més amena l'espera ens dirigim al bar del càmping a prendre alguna cosa i menjar uns torreznos que ens han recomanat els nostres nous veïns. La veritat que en arribar se'ns fa la boca aigua en veure aquesta perfecta torre de la delícia soriana que està recorrent mig món.

Restaurants recomanats

Els ressò ens arriben a les 21:00h, se'ns ha fet tard i no tenim sopar. Però tranquils! Tenim un pla B genial. Ens vam degustar les carns a la brasa del restaurant comunament conegut com "La Roca" al veí poble d'Ucero, si voleu buscar informació el nom real és "La Parrilla de San Bartolo". Quan plegueu al lloc asseguda sabreu perquè l'anomenem així.

També us recomanem l'altre restaurant que elegim en altres ocasions i que és del mateix estil i preus no gaire dispars, és "El Balcó del Canó".

Demà ens espera un dia llarg, alguns volen recórrer el Canó del riu Lobos en bici fins al pont dels 7 ulls. D'altres prefereixen gaudir del càmping i les seves instal·lacions. La resta es donaran un passeig fins a Ucero per visitar la desconeguda Cova de la Zorra i l'imponent Castell Templer.

RUTA 1. CANÓ DEL RIU LOBOS A MOUNTAINBIKE.

Són les 10 del matí quan ens disposem a partir. Volíem sortir abans però ja se sap que a les vacances… temps no es compleixen.

Agafem la nostra GoPro i ens dirigim a recepció per llogar les nostres bicis. Com que el temps està una mica incert comprem a la tenda que allà hi ha uns iaians per evitar sorpreses a mig camí. Per cert, allà podeu comprar pa recientito a totes hores a més d'alguns bàsics que heu pogut oblidar com: ous, galetes, llet, pasta, tomàquet fregit… No és gaire gran, però pot resoldre't petites emergències i oblits.

Us deixem unes pinzellades de la nostra ruta de 3.30h en aquest vídeo. Són uns 11km d'anada fins al pont i tornem pel mateix camí ja que la percepció del lloc és totalment diferent en sentit contrari. Tal vegada ens atrevim a dir que ens va agradar més la tornada. Creiem que és convenient que pari a veure l'Ermita de Sant Bartolo i la Cova Gran ja sigui a l'anada o a la tornada i feu un petit descans a recuperar forces amb un entrepà als berenadors que hi ha a la zona de descans del Pont dels 7 Ulls.

Ah! t'avisem que encara que el Riu Lobos normalment està sec, es formen retencions d'aigua en alguns punts que faran inevitable que de cop haguem de creuar-lo. No és profund però… segurament necessitis baixar-te de la bici i passar a peu. Perquè no et portis sorpreses, hi ha un punt en què fins i tot et tocarà agafar-la en braços.

RUTA 2. PASSEIG AL CASTELL TEMPLER D' UCERO

Ens disposem a fer una ruta circular pel que aquesta ruta tampoc requereix vehicle. Sortim a peu des del càmping pel sender que tenim a mà dreta.

Quin bonic està el camí amb aquest ambient tan otoñal!

Estem impacients per assolir el Castell, les vistes des d'allà han de ser impressionants. Ja ho sospitem des d'ahir quan aturem al mirador de la Galiana i vam poder contemplar aquesta construcció templerària tan intel·ligentment emplaçada.

Sorpresa! La nostra intuïció no falla.

Ens quedem passejant per l'entorn com una hora anoienca amb aquest indret. Les seves parets, la seva torre, la seva porta d'accés, el seu entorn, estan ansiosos per contar-nos la seva història. Mentre uns fan fotos altres ens van llegint en alt les curiositats que ens descriuen els panells informatius.

De tornada baixem al poble i tornem al costat de la carretera per aprofitar i visitar La Casa Parc i nodrir-nos d'una mica més d'informació de la flora i la fauna de l'entorn.

RUTA 3. COVA DE LA ZORRA I RACONS D' UCERO.

Portem temps volent visitar aquest gran desconegut aqüeducte romà. Tot i ser de la zona ens assabentem fa no gaire de la seva existència

 Aquest canal va ser construït per conduir l' aigua des del naixement del riu Ucero situat al costat del nostre càmping. El destí era l'antiga ciutat d'Uxama, precursora de l'actual Osma, al costat del Burgo de Osma. La seva longitud era d'uns 19 quilòmetres aproximadament, la majoria d'ells a cel obert. A dia d'avui només reconeixem aquest tram en el qual s'aprecia perfectament com va ser construït. L' excavació es va iniciar a banda i banda del turó fins que es van unir els conductes. La marca s'aprecia perfectament. Només mesura uns 150 metres i té alguna cosa de visibilitat gràcies a dos respiradors en forma de xemeneia. Us avisem que no és de gran alçada i cal anar encoratjar.

Posem rumb a Ucero, després de creuar el poble en direcció El Burgo de Osma, agafarem el primer trencallastre a la dreta cap a Nafría de Ucero. Només haurem de baixar la primera costa, seguir les indicacions que tenim a la nostra dreta que ens diu que la boca de la "Cova de la Zorra" (aqüeducte) està a 150m.

De tornada aprofitem que l'aqüeducte ens porta fins a la part del darrere del poble i observem l'Ermita en ruïnes Villavieja. Seguim el sender i baixem fins al passeig que hi ha al costat del riu.

Veiem unes precioses oques navegant pel riu. Un veí ens aconsella que creuem el riu perquè vegem un racó el poble molt rústic i decorat al detall.

En tornar ens trobem amb part del grup a la Casa Parc i tornem junts a menjar al càmping on s'han quedat 2 parelles jugant al tennis i a pingpong. Una pena que ja estem a la tardor i la piscina estigui tancada, però a l'estiu mirad que maravilla.

RUTA 4. CASTELL DE GORMAZ I EL BURG D' OSMA.

Després de menjar i reposar les butlletes que ens ha portat Carla del seu matí per les pinedes de Sant Leonardo, mentre enxampem unes partides a uns jocs de taula que ens hem portat, el grup ha consensuat anar a veure el màgic vespre al Castell de Gormaz. Sabíeu que és la fortalesa califal més gran d'Europa?

Molts ja el coneixíem i sabíem l'espectacular que és a la caiguda del sol. La cara dels nous ens confirma l'encert del pla.

Després d'una bona estona de fotos i crida la nostra atenció el cartell superposat que hi ha al castell, decidim que és una gran idea prendre'ns alguna cosa al bar d'allà i donar suport al manteniment d'aquests petits negocis.

Abans de sopar i ja que ens pilla de camí vam decidir fer una paradita al Burgo de Osma. Tot el nucli antic està molt ben il·luminat i crea un ambient molt agradable per passejar-hi abans de parar-nos a prendre…. com no…. un torreznito i una cerveseta sorians.

Al Bar Arevaka podeu trobar totes les marques artesanes que al poble fabriquen i combinar-la amb la gran delícia del porc que tan bé se'ns dona als sorians.

No podem demorar-nos a tornar al càmping. Volem aprofitar la visita de 3 amics per sopar al gran berenador que hi ha allà ja que fa una molt bona nit.

ULTIM DIA. COVES DE LA GALIANA

Després de menjar hem de posar rumb a les nostres cases, però anar-te'n del canó sense visitar les seves dues conegidíssimes coves… tindria delicte.

Parlem de les coves de la Galiana Alta i la Galiana Baixa, fàcil és suposar la ubicació de l'una i l'altra…

Galiana Baixa

Començarem per la més coneguda i visitada per tots, la Galiana Baixa. Ubicada a la part inferior de la muntanya, està al costat del naixement del riu Ucero però a la banda contrària de la carretera. No té pèrdua, des de la calçada es veuen partir uns graons en direcció ascendent fins a la seva entrada. A més, hi ha un rètol que ens indica la seva proximitat. Perquè no es porti sorpreses el visitant, advertim que no es pot veure lliurement.

Com trobar-la

Trobarem una reixa que ens impedeix el pas. Les raons són molt simples, les imprudències i la insensatesa de l'ésser humà. Fa dècades aquest lloc era utilitzat pels turistes com a abocador de residus, amén de no respectar les formacions fent un greu espoli de les seves estalactites i estalagmites. Així mateix, era bastant fàcil perdre's al seu interior si no es posseïen coneixements del lloc. Així doncs, si volem endinsar-nos-hi haurem de ser previsors i contactar amb l'empresa Soriaventura https://soriaventura.com/ que ens realitzarà una visita d'acord amb les nostres capacitats. És a dir, no us preocupeu si no sou experts en espeleologia, hi ha dos tipus de circuits, un amateur per a tots els públics i un altre més exigent.

Galiana Alta

Sortim a la superfície i ens dirigim cap al nostre segon i menys conegut destí: la Galiana Alta. Com el seu nom ens indica, és a la part superior del massís. Aparcarem a la zona habilitada del mirador i amb molta cura caminarem al costat de la carretera en direcció Ucero. Quan vaig començar la baixada de les corbes de la Galiana, just abans de començar la tanca tremolats, veurem un sender a la dreta que descendeix fins a aquesta espectacular cova, parlem de 50 metres de trajecte. En aquesta cavitat l'entrada sí que és lliure, però es recomana precaució. No és aconsellable endinsar-se més enllà d'on els nostres ulls deixen de veure la llum natural.

Esperem que aquest blog us serveixi d'orientació per passar un agradable cap de setmana enmig de la natura.

Planejar unes vacances, o una escapada com va ser el nostre cas, és molt fàcil quan tens un lloc que mereix la pena visitar. L'Hotel Castilla Termal Burgo de Osma ho és sense cap dubte. A més, si està situat en una vila tan espectacular i plena d'encants com El Burgo de Osma, millor encara. Així doncs, vagi per davant dir que… ¡tornarem!

L'arribada…

Com pots fer el teu check-in o entrada a partir de les 3 de la tarda, decidim començar la nostra aventura termal com més aviat millor. Arribem al nostre desitjat destí i façana plateresca de l'antiga Universitat de Santa Catalina ens dóna la benvinguda.

La cosa pinta molt bé. Passem a la recepció i la primera impressió és immillorable. Aquest edifici històric renaixentista construït al segle XVI té un ampli pati que crida la nostra atenció.

Impressiona saber que aquí es van impartir durant segles disciplines universitàries com Dret, Història, Literatura, etc. Avui dia el claustre ofereix una calorosa acollida amb una àmplia zona de relax composta per confortables sofàs amb taules al voltant de la galeria i cafeteria a la seva part esquerra. Però seguim, després tornarem per recórrer-lo en profunditat.

____________________

__________________

Massatges

Ja tenim una preciosa habitació assignada i ens esperen els nostres aldarulls, sabatilles i gorres per començar a gaudir de les propietats mineromedicinals de les aigües del Brollador de Santa Catalina .

Com que encara falta un company del nostre equip per unir-se a l'expedició, aprofitem l'espera triant uns massatges descontracturants de la seva àmplia carta de massatges per anar relaxant-nos i desconnectant de la rutina.

Sabíeu que cada Hotel Castilla Termal té un massatge especial de la casa que el caracteritza? Aquí es diu Shuka, amb contes tibetans, aromes i essències, en la nostra pròxima visita ho provarem.Passem a la saleta de relax amb una il·luminació canviant ideal per a això i esperem breus instants que ens cridin. En poc més de mitja hora les nostres massatgistes ens deixen com a noves. Hem estat en unes confortables saletes individuals, amb còmodes lliteres, temperatura ideal i música relaxant que complementa el virtuosisme de les mans de les professionals que ens han assignat. Sortim gairebé flotant i amb les piles carregades per anar a l'aigua, el nostre company ha arribat, la piscina termal ens espera.

Piscina termal

Situada sota el pati de l'edifici, connecta amb aquesta una doble cúpula que permet arribar la llum del dia fins a les seves aigües. Aquest detall juntament amb la tènue il·luminació i la música fan que comencem a entrar en un agradable estat de relax. Seguim les normes establertes i per higiene ens dutxem abans de la immersió. 

La temperatura ens encanta, està entre els 32 i 34 graus, i la seva màxima profunditat no arriba a 1 metre i mig pel que és molt fàcil transitar entre les diferents zones que la componen. Quedem fascinats davant la multitud de sectors per triar, ¡no sabíem que les diferents formes de propulsar l'aigua i combinar-la amb aire pot tenir tants i tan beneficiosos efectes! I és que en aquesta piscina no queda un lloc del cos on no s'hagi pensat: turmells, bessons, abdomen, coll…

Així mateix trobem bombolles, raigs, cascades… Podem estar drets, asseguts, plaentment tombats…

Si teniu més curiositat és hora que punxeu aquí perquè us empapereu i mai millor dit de tots els detalls. Nosaltres abandonem la piscina amb una grata sensació d'ingravidesa corporal. Ull! Com a curiositat us comentem que no és recomanable dutxar-se després de sortir, hem de deixar que les propietats de les aigües termals facin el seu efecte en el nostre organisme.

El sopar

Amb la impressió que allà dins es para el temps, ens preparem per al sopar. Ja ha anonimat quan tornem al claustre i els diferents detalls de la il·luminació li donen un aspecte màgic i diferent.

Recorrem les galeries, fotografiem, descobrim una coqueta biblioteca que ens ajuda a conèixer millor la província i per fi ens dirigim al Restaurant Argaela. Compost per diferents salons, comprovem que aquí també la decoració està cuidada al detall.

Davant la varietat de plats de la Carta ens deixem aconsellar pels nostres simpàtics cambrers.

És important saber que es posa especial interès en els productes de temporada, així com en aquells propis de la zona i de quilòmetre 0, molt d' acord amb la seva política respectuosa amb el medi ambient. Finalment ens decantem per compartir un Full, boletus i foie escabetxat més unes Verdures de temporada amb salsa romesco. Com a plats principals triem Tartar de tonyina vermella, Solomillo de vedella amb parmentier de tòfona i Pota de pop a la graella. Crec que sobra dir, amb la pinta que tenen els plats, que estaven increïbles

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Per beure ens recomanen Convers, el vi negre exclusiu dels Hotels Castella Termal, de producció limitada i que només és possible degustar i comprar en aquesta cadena. No som grans experts, però ens sembla molt suau al paladar. Si desperta el teu interès, amplia la teva informació sobre els seus atributs aquí .

Acabem amb tres "moments dolços" compostos per Tarta de formatge, Xocolata blanca i pebre rosa, maduixes borratxes amb rooibos i uns Gelats d'autor amb teules i cigarrets d'ametlla. Amb aquest últim postre haureu de posar a prova el vostre paladar, no val preguntar de què són els gelats, cal endivinar-lo…

El Burgo de Osma de noche.

Després de tan magnífic festí posem el colofó a la jornada amb un passeig pels carrers del municipi. No cal desplaçar-se en cotxe, El Burgo no és gaire gran i la situació de l'hotel és cèntrica. Asseguda arribem a la Plaça Major, recorrem el Carrer Major amb les seues característiques porxades i abans d'arribar a la Catedral de l'Assumpció, al costat del Palau Episcopal, descobrim el Carrer del Caragol per suggeriment d'una de les nostres cambreres.

És una bonica sorpresa, mai hi havíem reparat. Acabem admirant la catedral amb aquesta màgia especial que li dona la nit i ens acostem fins al riu Ucero després de passar la muralla per la Porta de Sant Miquel.

Esmorzar tipus bufet.

Si hi ha alguna cosa que ens agrada, a més de menjar bé, és conèixer gent nova. L'hora de l'esmorzar és un gran moment.

Mentre elegíem entre la immensa varietat d'aliments amb els quals carregar la nostra safata, parlem amb madrilenys, catalans i fins i tot escoltem accent francès, encara que no ens atrevim a practicar. Igual que per a gustos els colors, per esmorzars els sabors: dolç, salat, fred, calent, fruita, menjar tradicional, sucs detox i un ampli etcètera que queda millor explicat amb les fotos que adjuntem. Ja sabeu allò que una imatge val més que mil paraules i per a aquest cas és totalment cert.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Circuit de contrastos.

Abans de posar punt a la nostra estada, reservem hora per gaudir del Circuit de contrastos. No ens volem marxar sense conèixer la joia del balneari ambientada a la capella de Sant Baudeli.

Per a aquells que no la conegueu, es tracta d'una petita ermita moçàrab ubicada a la localitat de Casillas de Berlanga, amb un estil gairebé únic a la província i a Espanya.

El recorregut dura aproximadament 1 hora i 30 minuts i està dirigit per un guia que va explicant els diferents apartats, el que fer i les propietats de cadascun d'ells.

Estiguem encantats, no només per la sauna, el pediluvi, les piscines de diferents temperatures i el relaxant de l'experiència, sinó perquè el nostre guia ens va explicar moltes curiositats sobre l'edifici real, la seva història i altres molts detalls que només es donen a conèixer quan poses passió en la teva feina i aquest era el cas.

Política eco friendly

Aquí acaba pel moment la nostra escapada en aquest balneari, però no ens volem anar sense posar en alça el compromís amb el medi ambient que aquesta cadena d'hotels té. Ja ens havíem informat abans d'anar, però vam poder comprovar que la sostenibilitat del planeta és una de les seves preocupacions. Entre altres mesures, s'han instaurat els dispensadors de sabons i xampú en lloc de mantenir envasos de plàstic.

Els amenities, o productes d'acollida de l'hotel com raspalls de dents o pentins, han passat a ser de bambú i tampoc observem durant l'esmorzar o en les màquines expenedores d'aigua els gots, les palletes i les culleretes de plàstic, tot substituït per paper.

Quant a l'aigua, tampoc existeix el malbaratament ja que es fa servir la de la seva pròpia captació a gairebé 600 metres de profunditat i a més es reciclen les aigües grises. D'altra banda, com ja hem comentat, es dóna prioritat als productes de la zona amb el que es redueixen les emissions de CO² i es contribueix al desenvolupament de l'economia local. Segur que són moltes més les actuacions i encara que no les apreciem podem assabentar-nos en aquest enllaç.

Un final d'alçada…

Abans d'acomiadar-nos de la Vila episcopal vam decidir fer una mica de turisme local. Com ja coneixem la Catedral de l'Assumpció, l'Hospital de Sant Agustí i la Plaça Major, ens decantem per veure la localitat des de les altures pujant fins a l'Atalaya islàmica d'Uxama.

Abans d'arribar al cim de l'Alt del Castro en què es troba, fem una parada al camí per visitar la petita aula arqueològica d'Uxama Argaela i posteriorment les restes d'una cisterna romana (a la qual es pot baixar) i les petites excavacions d'habitatges romans que hi ha al vessant. Ja a dalt, unes vistes increïbles. Així mateix, es pot accedir al capdamunt de la construcció de la construcció de l'aula.

Als nostres peus queden Osma, El Burgo, el seu castell i divisem en la llunyania altres dues atalaies i la fortalesa califal de Gormaz, la més gran d'Europa. Un final d'alçada per a 24 hores de luxe.

Galeria

Agraïments:

• A Maite, subdirectora del complex, per la seva calorosa benvinguda i també comiat.
• A Paula, adjunta de direcció, per ensenyar-nos les diferents instal·lacions, posar-nos al dia en el funcionament de l'hotel, permetre'ns fer fotos per mostrar-vos i la seva amabilitat.
• A Armando i Rocío, els nostres cambrers en el sopar, per les seves recomanacions i simpatia deixant-se fotografiar per nosaltres.
• A Marta, cambrera en l'esmorzar que va fer que tampoc ens faltés de res.
• A Cristina, recepcionista de la zona de balneari pel seu somriure i a Denu i Cristina, les nostres massatgistes.
• A Carlos, per guiar-nos i ensenyar-nos el circuit de contrastos amb passió i dedicació i per les fotos preses.
• A tot el personal de l' Hotel Castilla Termal Burgo de Osma pel seu tracte respectuós, amable i proper, cuidant fins al més mínim detall.