Experiència estel·lar a l'Hotel**** "El Cel de Muriel"

Passar unes vacances o gaudir d'una escapada combinant luxe i natura és possible a les pinedes de Súria si desitges una experiència estel·lar a l'Hotel**** "El Cel de Muriel".

En una terra on predominen els allotjaments del més pur estil rústic, destaca trobar un establiment de tall modern amb uns estàndards de sostenibilitat molt elevats. Però el que més crida l'atenció és que estem parlant d'un allotjament Starlight, una cosa que el diferencia de la resta de l'oferta de la província de Sòria i de les províncies limítrofes.

DIVENDRES

Check–in i recorregut per l'hotel

La nostra experiència de cap de setmana va començar orientant la brúixola en direcció a Muriel Viejo, petit i acollidor poble de la Comarca de Pinares. Amb una ubicació ideal doncs té a prop infinitat d'atractius turístics, tant naturals com culturals, que fan que 2 dies siguin insuficients per visitar tot el que ens agradaria pel que repetirem estada.

Podeu fer el vostre check-in a partir de les 14 hores, nosaltres arribem a mitja tarda per veure les instal·lacions tranquil·lament de la mà de Raquel, gerent del Cel de Muriel, que ens va acompanyar durant la nostra estada. Hi ha pàrquing subterrani gratuït pel que si sou d'aquelles persones que us agrada tenir el cotxe a resguard aquest és un punt molt a favor a tenir en compte.

Ens va tocar l'habitació Cisne a la planta baixa amb vistes al riu Muriel Vell i un so d'allò més relaxant. Com a detall de benvinguda ens aguardava un plat amb fruites al costat d'un feridor d'aigua que totes les habitacions tenen acompanyat d'un petit assortiment d'infusions i cafè soluble, tot un encert.

Després de deixar l'equipatge i comprovar amb agraïment que l'estada era molt acollidora combinant a més elegància i confort, va començar el nostre tour guiat.

A la recepció ens esperava Lorenzo per retornar-nos la nostra documentació prèviament lliurada a l'entrada. Tenen servei de 8 del matí a 12 de la nit i podreu rebre tota la informació necessària per a la vostra estada: horaris, serveis, què veure a la zona… El tràfec de turistes era latent i ens envaïen les ganes d'intercanviar informació amb ells, però el deixem per a més tard.

La suite "De Muriel al cel" ens esperava just al davant. Té saló i capacitat per a 4 persones, i el llit de 2×2 crida l'atenció immediatament.

Seguim descobrint aquest hotel amb encant que tantes expectatives ha aixecat des de l'inici de la seva construcció i que va obrir les seves portes l'abril del 2022. Té 14 habitacions dobles amb llits de diverses mides: 1,60, 2×2, 2 d'1,05… Com a bon destí consagrat a l'astroturisme cadascuna d'elles té el nom d'una constel·lació i al seu interior ens aguarda una fotogradia nocturna diferent sobre la capçalera del llit que ens mostren llocs propers sota un cel estrellat.

A més, totes les estances tenen vistes a l'exterior, moltes d'elles són terrasses individuals ideals per contemplar les estrelles.

Per la seva banda, els amplis passadissos tenen escrites a les seves parets frases inspiradores de cèlebres autors i de pel·lícules famoses com Gladiator. Després aquest hotel és per sortir d'allà relaxat i motivat per continuar amb el nostre dia a dia.

Ja a l'àtic descobrim una altra de les joies de les seves instal·lacions. Aquesta enorme sala multifuncional. Àmplia, amb sofàs, una gran taula, terrassa i una decoració i il·luminació que la converteixen en un espai ideal per reunir-se, celebrar cursos, fer presentacions….

Nosaltres destaquem el sostre, una genial idea que combina fusta fosca i clara encarregada a una empresa soriana i és que aquest edifici ha comptat en tot el possible amb empreses i recursos de la zona, una cosa que diu molt al seu favor ¡Bé per ells!

Un passeig per Muriel Viejo.

Recórrer els carrers de Muriel és recórrer aquests petits pobles que conserven l'essència d'un passat pròsper i que lluiten per sobreviure a la despoblació. I en aquest poble ho aconsegueixen. Ens acostem fins al bar Muriel i l'ambient convidava a entrar i prendre alguna cosa. Tenen WiFi i un petit dispensari d'aliments molt apanyat. Fugim acollits amb la major de les hospitalitats i tractats com un més, sobretot per Alfredo qui es convertia en un guia excepcional.

Allà els joves es reuneixen a prendre les seves cerveses i les persones de la tercera joventut tenen el campament base instal·lat per fer les seves partides de brisca i guinyol. S'acostaven les 8 del vespre i va començar a bullir l'algaravia. Ens van comentar que destaquen en aquest bar els torreznos i el fregit així que degustem unes cruixents barretes energètiques. El postre va anar a càrrec de les dones del poble, allà sempre hi ha alguna cosa a celebrar, aquell dia un aniversari, així que no van faltar uns rics rosquillos als quals vam ser convidats. Gràcies!

Abans de la nostra incursió a la taverna visitem la il·luminació de Nostra Senyora de l'Assumpció, patrona de la vila, que data del segle XVII i recorrem el paratge de Sant Roc amb la seva ermita homònima i una font d'allò més original dins l'arbre.

Allà també hi ha un petit observatori condicionat, es nota que estem en una Destinació Turística Starlight on les qualitats per admirar la cúpula celeste són òptimes i només reconegudes després d'uns rigorosos controls. Tampoc podem deixar sense esmentar el coquet safareig que hi ha al costat de la carretera i les seves fonts de rica aigua.

La curta llum del dia no ens va permetre anar fins a l'Abedular, però ja havíem estat per allà a la primavera descobrint la màgia d'aquell bosc, per la qual cosa tornem a l'hotel per sopar.

Sopar amb estrelles.

El Cel de Muriel té restaurant independent, és a dir, podeu dinar o sopar-hi, però sempre amb prèvia reserva. Nosaltres durant la nostra estada mengem i soparem de picoteig, però també hi ha carta i menú que va canviant amb la temporada. Ni què dir té que la majoria dels productes són dels pobles del voltant. Aquella nit demanem unes croquetes de sabors molt variats, una amanida de la casa i ous trencats amb pernil.

Abans de retirar-nos als nostres aposentos, en una volta pels voltants de l'edifici veient la seva bonica il·luminació, comprovem que el cel s'havia enlairat pel que aprofitem per acudir al jardí i observar les estrelles amb l'espectacular telescopi propietat de l'establiment. Aquest pot ser utilitzat prèvia demanda i amb l' orientació d' un professional, nosaltres, inexperts en la matèria gaudim com a infants. Si esteu atents a les seves xarxes socials anuncien esdeveniments d'astroturisme que encara poden millorar més si cap aquesta gran experiència.

DISSABTE

Comencem el matí amb una relaxant dutxa que ens va posar a punt per sortir de l'habitació i començar els plans del dia. Hem de dir que la coneguda marca de cremes i sabons escollida per l'establiment per als banys és de les nostres favorites.

L'esmorzar era a la cafeteria menjador de l'hotel. Àmplia, amb uns magnífics finestrals i un mobiliari i decoració d'allò més original. L' horari és de 8.30 a 10.30 i és de tipus bufet. A la barra ens esperava fruita, cereals, fruits secs, coneguda brioixeria soriana, sucs, diverses varietats de llet (sense lactosa, soja, civada…) torrades, tomàquet triturat, embotit, cafè, cacau… En fi, tot el necessari per agafar força per a un dia ple de natura i patrimoni per descobrir.

Recorregut pel Canó del Riu Lobos.

La sort de la Comarca de Pinares és que té 2 Parcs Naturals: el de la Llacuna Negra i els Circs Glaciares d'Urbió i el del Canó del Riu Lobos. Per ser una cosa més propera al nostre emplaçament ens decantem pel segon.

Hi ha diverses formes de recórrer el canó, des del seu començament a la zona burgalesa són uns 25 km, des del Pont dels 7 Ulls són 8 km fins a l'ermita de Sant Bartolo i després hi ha l'opció de començar-lo des de l'altre vessant, el de la zona d'Ucero que va ser la nostra elecció. Depenent del que us apeteixi caminar són diversos els aparcaments en els quals es pot deixar el cotxe, però primer, una parada al Mirador de la Galiana amb unes vistes espectaculars.

Com dèiem, es pot deixar el cotxe en diferents llocs. Hi ha el Pàrquing Engómez a 3,3 km de l'ermita, que era la nostra meta i la de la majoria de la gent. Després hi ha el pàrquing de Cova Freda a 2,3 km i per últim el de Valdecea a només 1 km. En els mesos de més afluència l'accés està regulat i cal pagar 4 euros per turisme si es vol accedir als 2 últims. Com que teníem tot el matí aparquem en el primer i caminem per la Senda del Riu.

Arribem a l'ermita templerària de Sant Bartolo, lloc de pelegrinatge per als amants de l'esotèric que juntament amb la Cova Gran són font de llegendes de cavallers, tresors i místiques energies.

Completem la visita pujant al Balconet del Diable i posem rumb al cotxe per anar menjar una rica carn a la brasa en un dels restaurants de la zona.

Despús ens esperava la Vila Episcopal del Burgo de Osma.

Tarda al Burgo de Osma

A menys de 20 km del Canó del Riu Lobos hi ha aquest poble que és un conjut de patrimoni que no es pot deixar de visitar. La tarda se'ns va passar rapidament. El primer que vam fer va ser visitar les ruïnes de la ciutat romana d'Uxama i divisar El Burgo i Osma des de l'atalaia musulmana.

Seguidament deixem els nostres cotxes a la carretera de sortida cap a la Rasa i pugem fins al castell d'Osma, cal pujar caminant però amb la seva recent consolidació, les passarel·les i els panells informatius, mereix la pena arribar fins allà.

La tarda passava i no volíem deixar-nos sense veure la Catedral de l'Assumpció amb els seus origens romànics i la seva robusta torre barroca. Com que les tardes tardorenques gaudeixen de menys hores de llum el nostre passeig va acabar pel Carrer Major fins a arribar a la Plaça Major.

Tornem sobre els nostres passos per recórrer de nou les seves porxades i seguir respirant aquest aire medieval. Posteriorment vam decidir fer un berenar a base de torreznos i alguna tapa més que finalment es va convertir en el nostre sopar.

De tornada a l'hotel el cos ens demanava descans, vam estar una estona de tertúlia en la recepeció amb un grup de dones valencianes que estaven passant les seues vacances allí. Es respirava un aire familiar, no és d'estranyar que la gent repeteixi la seva estada passats uns mesos ja que és molt fàcil trobar-se com a casa. Abans d'anar-nos demanem uns prismàtics professionals a la recepció per poder tenir un altre moment Starlight des de la nostra habitació. Grans i molt potents, ja ens havien comentat que els hostes poden demanar-los per veure les estrelles des de les seves terrasses.

DIUMENGE

El matí va començar com el dia anterior, amb un potent esmorzar del seu bufet a base de torrades amb pernil, tomàquet i oli, suc, cafè, nous i fruita per agafar energia per al dia que teníem al davant.

Tot i que ens tocava fer el check-out en poques hores, teníem plans per descobrir els encants més immediats de Muriel Viejo i voltants. Després d'una estona de xerrada amb els nostres veïns d'habitació, deixem les maletes al cotxe. Però no ens acomiadem de l'hotel i les seves gents doncs pensàvem tornar a menjar.

Pic de Sant Vicenç i Mirador de Peñota

Si alguna cosa té la vila murielenca és un bonic entorn boscós i muntanyós. El poble es troba als peus d'un imponent mont amb una gran bandera d'Espanya i una torre de telefonia al cim. L'anomenen Pic de Sant Vicenç i pensem pujar fins allà. El camí d'ascens començava un parell de carrers més amunt i cal estar en forma. Triguem a pujar una mitja hora a pas tranquil, la distància és d'uns 2,5 km.

Cal anar per camí forestal no apte per a qualsevol cotxe ja que estava ple de sots i pedres soltes. Tanmateix, les boniques vistes que de les que vam gaudir a mesura que ascendim ens servien d'impuls per seguir caminant. En arribar al capdamunt la panoràmica era espectacular amb el poble als nostres peus i la zona de Pinares i Urbió a la dreta.

La nostra segueixent meta del matí era el Mirador de Peñota. Hauríem de desfer el camí i un cop a baix prendre la pista a la nostra esquerra amb una prolongada costa amunt. És molt fàcil arribar i davant del dubte Google Maps ens fica una mà. Hi ha al cim una torre de vigilància d'incendis i un refugi. I és que els seus 1.230 metres d'altitud la converteixen en el lloc idoni per vigilar els monts sorians i de les províncies limítrofes. Tal és la visibilitat, que en els dies clars es pot veure el castell de Gormaz o la torre de la catedral del Burgo de Osma. Després d'una llarga estona otejant l'horitzó vam emprendre els 3,5 km que hi havia de tornada al poble.

Dinar de comiat

El nostre cap de setmana al Cel de Muriel toca a la seva fi i ho fem amb un àpat al jardí envoltats de natura. Sempre posen un entrant de cortesia, aquell dia una rica crema de calabací de l'horta. Per a la resta ens deixem aconsellar pel nostre cambrer Nil.

Així doncs degustem una taula d'embotits (sorians, per suposat), llagostins, cloïsses amb un deliciós amaniment i secret sobre base de patates fregides. De postres compartim un rulo de formatge Idiazábal amb codony, coulant de xocolata i gelat de canyella. La nota curiosa la van posar les infusions, tenen 12 varietats diferents des dels sabors clàssics als més originals.

Us deixem aquí la carta que tenen, tot i que varia molt amenut hi ha plats permanents i podeu fer-vos una idea dels preus:

Passeig pel Monument Natural de la Fuentona

Hi ha al costat del veí poble de Muriel de la Fuente un manatial amb forma d'embut que dóna lloc un llac d'allò més misteriós. És on neix el riu Abió i és conegut com la Fuentona. És el lloc ideal per acabar la nostra escapada. Des del pàrquing de l'hotel fins allà hi ha uns 13 km. La part final és un camí de terra però vàlid per a tots els vehicles. Al costat d'un refugi, arribem al final del camí on hi ha l'aparcament. En època d' estiu i vacances cal pagar 4 euros. A partir d'aquí és un passeig de 800 metres accessible per a tots els públics. Els colors cristal·lins de les aigües que ens acompanyen contracten amb la foscor de la part més profunda de la Fuentona.

*Política Eco Friendly del Cel de Muriel

No volem acabar sense destacar un aspecte molt important del coquet i acollidor hotel restaurant en el qual hem passat uns agradables dies. El Cel de Muriel és un establiment compromès amb l'entorn, el respecte a la natura i el futur del planeta.

Produeixen la seva energia per a climatització mitjançant aerotèrmia, una font renovable. Tenen un sistema de renovació d'aire que permet recuperar més del 95% de la calor interior el que suposa un gran estalvi. A més, fan servir aigua dels brolladors que es troben sota les seves instal·lacions i les retornen al medi un cop depurades.

D' altra banda, prima el consum de productes de km 0, és a dir, dels agricultors, ramaders i negocis de les proximitats contribuint a reduir les emissions de diòxid de carboni i impulsant l' economia de la zona. Per conèixer més sobre aquest camp pots mirar aquí.

Un hotel amb molt moviment!

A més d'un lloc on relaxar-se i desconnectar per connectar amb un mateix i amb la natura, l'establiment té com a objectiu posar al mapa la Comarca de Pinares i totes les possibilitats que aquesta ofereix. Així el client podrà contractar serveis d'empreses de turisme d'aventura (vies ferrates, espeleologia, parcs de cordes…), fer retirs espirituals i tallers de creixement personal, banys de bosc, descobrir el ric patrimoni cultural i, com no, gaudir d'un dels millors cels d'Espanya.

Per si fos poc, El Cel de Muriel té previst continuar creixent. En un futur s'instal·larà un gimnàs de tipus obert. També es condicionarà un espai chill out i se seguiran condicionant les parts de la seva terrassa i jardí per exprimir-les al màxim. Hi ha molts més plans que a poc a poc aniran desvetllant, les coses de palau…

Agraïments a El cel de Muriel

La nostra estada en aquest allotjament Starlight no hagués estat tan estel·lar, i mai millor dit, sense l'acompanyament de Raquel i la calorosa acollida de tot el personal que hi treballa formant un equip. Des de Lorenzo a la recepció a Nil al restaurant, sense deixar enrere les superxiques de la neteja que ho tenen tot perfecte les 24 hores del dia. Gràcies per últim per l'hospitalitat de totes les gents del poble i la seva calorosa acollida, en especial Alfredo i Sandra. Tornarem aviat a El cel de Muriel.

Fins aviat El Cel de Muriel!

Deixa un comentari